Moure un lot de mercaderies dins d'un complex de fàbrica pot semblar una qüestió senzilla de conduir del punt A al punt B. Tanmateix, la ruta real rarament és perfectament fluida. Un cop carregat, és possible que el vehicle hagi de travessar camins de grava, rampes i terrenys irregulars-de vegades fins i tot navegant per emmagatzematge de material i altra maquinària-abans d'arribar finalment a la zona de càrrega o descàrrega.
Si l'equip rellisca amb freqüència, pateix rascades sota la carrosseria o requereix maniobres repetides per fer girs en aquestes seccions, l'eficiència operativa real es veu afectada. Per tant, en entorns operatius exteriors o no-estàndards, la capacitat inherent de l'equip per travessar el terreny ha de ser una consideració clau.
L'espai lliure al terra determina el marge per navegar per superfícies irregulars
La grava, els sots i els canvis en l'elevació del sòl són característiques comunes a les fàbriques complexes. La distància entre la part inferior de l'equip i el terra determina l'espai lliure disponible quan es navega per aquests obstacles.
Els equips amb una distància al terra més alta s'enfronten a un menor risc que els components de sota de la carrosseria xoquin a terra quan passen per sobres o sols. Aquest és un paràmetre de disseny crític per a equips de manipulació a l'aire lliure, com ara carretons elevadors-carretons i manipuladors telescòpics.
Els pneumàtics i els sistemes d'accionament determinen com es mou l'equip
La mobilitat és més que una distància al terra.
La mida del pneumàtic, el patró de la banda de rodadura, el pegat de contacte i la configuració de la unitat influeixen en el rendiment de l'equip en diferents superfícies. La grava, el fang, el terreny tou i les rampes exigeixen diferents exigències sobre la tracció dels pneumàtics i la força motriu.
La distribució del pes també difereix segons si l'equip està descarregat o porta càrrega. Per als equips que manipulen amb freqüència materials pesants, s'ha d'avaluar la capacitat de conducció en condicions de treball reals juntament amb la càrrega.
El radi de gir determina si l'equip pot accedir fàcilment a la zona de treball
Les carreteres de les fàbriques poden no ser sempre especialment estretes, però les reserves, altres maquinàries i les zones de treball actives poden restringir l'espai disponible per al moviment dels vehicles.
En aquests escenaris, la distància entre eixos, el mecanisme de direcció i el radi de gir mínim de l'equip afecten directament la maniobrabilitat.
Als patis d'emmagatzematge, al voltant dels tallers de producció o a les zones de càrrega, és possible que l'equip hagi d'ajustar la seva direcció diverses vegades per alinear-se correctament. Un radi de gir adequat facilita que els operadors col·loquin el vehicle en espais reduïts. La capacitat fora-de carretera no es pot definir amb un únic paràmetre.
En les operacions reals, la capacitat d'una màquina per travessar el terreny depèn de múltiples factors.
L'espai lliure al terra determina l'espai lliure disponible en trobar obstacles; els pneumàtics i el sistema de conducció influeixen en el contacte amb el terra i la tracció; el mecanisme de direcció afecta la maniobrabilitat en espais reduïts; i l'estat de càrrega altera encara més el rendiment de conducció del vehicle.
En entorns operatius complexos, l'equip no només ha de realitzar tasques de càrrega i descàrrega, sinó que també ha de transportar amb èxit la càrrega al lloc de treball. La capacitat fora-de carretera és precisament l'enllaç crític que connecta aquestes dues etapes.
